Justícia

DETENCIONS, POLÍTICA I DESINFORMACIÓ INTERESSADA

  • Actualitzat:
  • Creat:

Quan la política intenta manipular la veritat i qüestionar l'Estat de Dret amb falsedats

Arrel de la detenció de 9 membres dels “Comitès de Defensa de la República” (CDR) el passat 23 de setembre de 2019, en el marc de la denominada “Operació Judes”, bona part de l'opinió pública ha criticat “la persecució de l'independentisme per part del poder executiu” i s'han acusat alguns noms propis que res hi tenen a veure.

 

Res més lluny de la realitat, atès que la policia -com a cos de seguretat que depèn del Ministeri de l'Interior (poder executiu)- només pot practicar detencions en cas de delicte flagrant o si actua en funcions de “policia judicial”, perquè existeix una ordre de detenció dictada per un jutge (poder judicial) que ha considerat que hi ha indicis suficients per sospitar de la possible comissió d'un delicte.

 

La detenció és un tipus de mesura cautelar personal que consisteix en la privació de llibertat de la persona detinguda, amb l'únic objectiu de posar aquesta a disposició judicial. Aquesta mesura es troba establerta pel què disposa l'art. 17 de la Constitució Espanyola i sempre ha de complir amb els requisits mínims de l'establert als arts. 489 i ss. De la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim). Les detencions mai poden durar més de 72 hores i es poden realitzar per part de l'autoritat judicial via ordre de detenció o per part de la policia o de qualsevol persona particular, en els supòsits de delictes flagrants.

 

De la mateixa manera, les detencions no es produeixen de manera arbitraria, atès que si no concorren els requisits mínims es tracta d'una detenció il·legal i existeixen mecanismes d'impugnació, com l'habeas corpus.

 

Així doncs, la detenció només persegueix la finalitat d'assegurar la presència de la persona detinguda davant l'autoritat judicial, que valorarà si és més efectiu decretar l'entrada a presó de manera provisional -si es compleixen els requisits que prescriu l'art. 503 LECrim- o la llibertat fins la celebració del judici. En cap cas la detenció o la presó provisional afecten al principi de presumpció d'innocència -que regula l'art. 24.2 de la Constitució-, que només es veu destruïda per mitjà d'una sentència condemnatòria degudament fonamentada.

 

Malauradament, però, s'ha utilitzat interessadament la desinformació sobre el què impliquen les detencions i els requisits legals mínims, de manera deliberada o inconscient, per tal de construir un relat polític que es fonamenta en falsedats manifestes que portarien a qualsevol jurista a posar-se les mans al cap.

 

S'ha volgut imposar un discurs gens democràtic que pretén qüestionar la separació de poders, en tant que discrimina uns detinguts respecte d'uns altres per la seva ideologia, ometent la realitat del què suposa un Estat de Dret i dels procediments regulats a les lleis. Tot i no compartir-les, les investigacions judicials s'han respectar i més encara quan es tracta de pressumptes delictes d'extrema gravetat

 

La Constitució Espanyola prescriu a l'art. 9 que la ciutadania i els poders públics queden sotmesos a la Carta Magna i a l'ordenament jurídic per no permetre vulneracions dels drets i les llibertats de manera interessada. Cap persona pot estar per damunt la Llei, perquè la Llei és el què ens fa ser iguals.

 

Acusar amb mentides i informació interessadament errònia als poders públics per complir amb les seves funcions, quan la justícia ha considerat que s'ha d'investigar un delicte que posa en risc a tothom, és tot un acte de mala fe cap a tota la ciutadania.